N° 2 - Marzo 2003 – CV

 

Xavier Torres Sans

Tel. 972 41 87 89

E-mail:  xavier.torres@udg.es

Xavier Torres Sans (Barcelona, 1955) és professor d’història moderna de la Universitat de Girona, i investigador del Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives). Ha publicat alguns estudis sobre el bandolerisme català del Barroc: Els bandolers (s. XVI-XVII), 1991; Nyerros i cadells: Bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640), 1993; i el catàleg de l’exposició Torna, torna Serrallonga, 1994-95, i alguns treballs de temàtica diversa: sobre els orígens de la masoveria, l’evolució de la draperia i el patriotisme en la Catalunya dels Àustria. Ha col·laborat en diferents obres d’història catalana: Diccionari d’Història de Catalunya, 1992; Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. IV, 1997, i en revistes com Recerques, Historia Social i L’Avenç. Ha editat, juntament amb James Amelang, un fragment del dietari sis-centista de Miquel Parets Dietari d’un any de pesta. Barcelona, 1651, 1989.

Línies de recerca:

- Estudi i edició de llibres de família i memòries privades de la Catalunya moderna.

- Anàlisi del paisatge, la cartografia i la geografia o geopolítica de la Catalunya moderna.

- El patriotisme de l’Antic Règim, en general; i el de la Catalunya dels Àustria, en particular (amb una especial atenció pel que fa als horitzons i arguments polítics de la pagesia i la menestralia de l’època).

- L’evolució de la draperia i la manufactura catalana de l’època moderna, i la seva relació amb la ruralització i els fenòmens de "desindustrialització" de certes àrees o regions del Principat durant els segles XVI i XVII.

  Publicacions (darrers 3 anys)

  Participació en congressos (darrers 3 anys)

  Documents de treball inèdits

Publicacions (anys anteriors)

Participació en congressos

   (anys anteriors)

Tesis doctorals i treballs de recerca de doctorat dirigits

Publicacions dels darrers tres anys:

Llibres:

- (Juntament amb Pere Gifre) Edició crítica i estudi introductori de Fèlix DOMÈNECH, Treballs y desditxas que an succeit en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona,1674-1700, Girona, CCG Edicions,  Biblioteca d'Història Rural, Col·lecció Documents, núm. 2, 2001.

- Els llibres de família de pagès. Memòries de pagès, memòries de mas (segles XVI-XVIII), Girona, CCG Edicions, Biblioteca d'Història Rural, Col·lecció Fonts, núm. 1, 2000.

Una anàlisi i presentació d’aquest gènere de fonts: els seus orígens o la seva funció; les seves convencions i característiques; i la seva utilitat per a la recerca històrica. L’argument es completa amb un estudi particular sobre la pagesia de mas i els seus horitzons polítics. El llibre inclou un inventari provisional de tots els testimonis coneguts o localitzats fins a la data.

Capítols de llibre:

- "Bandolerisme catalan et protestantisme français", dins Tolérance et solidarités dans les pays pyrénéens. Actes du colloque tenu à Foix les 18-19-20 Septembre 1998, Archives Départementales de l´Ariège (s.d.), pp. 391-411.

Una anàlisi de les relacions i confusions -a l’època- entre una cosa i altra, a través de la reconstrucció de la composició de les quadrilles i els seus itineraris i "santuaris" en país francès.

- "Els bàndols de nyerros i cadells: bandolerisme català o feudalisme bastard?", dins Actes del IV Congrés d´Història Moderna de Catalunya: Catalunya i Europa a l´Edat Moderna", Pedralbes, nº 18-I, 1998, 227-241.

Comparança de l’anomenat "bandolerisme català" o mediterrani amb el fenomen que la historiografia anglo-saxona coneix amb el nom de "feudalisme bastard", amb la finalitat de mostrar-ne les semblances i els paral·lelismes.

- "El bandolerismo mediterráneo (ss. XVI-XVII). Una visión comparativa", dins Belenguer Cebrià, E. (coord.), Felipe II y el Mediterráneo, vol. II, "Los grupos sociales", Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999, pp. 397-423.

Una exposició de les similituds i coincidències de l’anomenat bandolerisme mediterrani, amb inclusió de l’àmbit otomà, i un èmfasi particular en el fenomen de les bandositats, vendette o rivalitats familiars locals.

- "De senyors del drap a senyors de la terra: draperia i masoveria en la regió de Girona als segles XVI i XVII", dins Congost, R. i To, Ll. (eds.), Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX), Barcelona, ILCC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, pp. 229-268.

Un estudi de la "desindustrialització" o decadència drapera de la ciutat de Girona, i el subseqüent o paral·lel fenomen de ruralització o "retorn a la terra" dins el conjunt de la regió.

- (Juntament amb Rosa Congost, Pere Gifre i Enric Saguer) "L’evolució del contracte de masoveria (Girona, s. XV-XVIII)", dins Congost, R. i To, Ll. (eds.), Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX), Barcelona, ILCC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, pp. 269-297.

Aquest estudi es proposa esbrinar, a través d’una mostra de protocols notarials, els orígens i l’evolució del contracte de masoveria a la regió de Girona. La masoveria fou un règim d’arrendament de masos que s’originà a l’època medieval i que es consolidà o generalitzà en el curs del segle XVI. No sembla haver estat el resultat de l’acció conqueridora dels capitals urbans en el camp circumveí, ja que en molts casos, especialment en els seus inicis, l’arrendament de les explotacions agràries fou degut més aviat a desequilibris en la força de treball de les unitats familiars. Per altra banda, es diferencia d’altres formes de parceria per l’escassa o nul·la participació dels propietaris en les despeses d’explotació, encara que d’això no cal deduir-ne una actitud excessivament passiva o merament rendista dels arrendadors. Les clàusules del contracte de masoveria, certament, variaren en el transcurs del temps. És més, algunes d’elles, que la bibliografia ha considerat com típiques i inveterades, basant-se en contractes tardans dels segles XVIII i XIX, diferien substancialment de les de cent o dos-cents anys abans. En qualsevol cas, unes o altres, es revelaren prou aptes per a que els propietaris poguessin mantenir el control del treball agrari, fins i tot en una època de profunds canvis socials i econòmics com s’esdevingué al segle XIX.

Articles:

- "La imatge dels pagesos: rústecs, devots, rendistes (s. XIV-XVIII)", Revista de Girona, nº 202, oct. 2000, pp. 85-89.

Participació en Congressos en els darrers tres anys

- (Juntament amb R. Congost, Ll. Ferrer i P. Gifre) "Masos i masoveries a la Catalunya moderna (1486-1800)" ponència presentada al XI Seminari d’Història Econòmica. L’organització de l’espai agrari: masos, possessions, "cortijos" i "poderi", organitzat per la Secció Vicens Vives de l'ILCC de la Universitat de Girona i celebrat a la Universitat de Girona el juliol de 1998.

- "Bandolerisme catalan et protestantisme français. Image et réalité", comunicació sol.licitada presentada al Congrés Internacional. Quatrième Centenaire de l´Édit de Nantes. Tolérance et solidarités dans les pays pyrénéens, organitzat pels Archives départamentales - Conseil Géneral de l´Ariège, la Université de Toulouse-Le-Mirail i la Université des Sciences humaines de Strasbourg, celebrat a Foix entre els dies 18 i 20 de setembre de 1998.

- Participació com a Secretari del comitè científic de l'àrea d'Història Moderna en el II Congrés Internacional Història dels Pirineus, organitzat pel Centre Associat de la UNED-Girona i la Universitat de Girona, celebrat a Girona entr els dies 11 i 14 de novembre de 1998.

- "El bandolerismo mediterráneo (ss. XVI-XVII). Una visión comparativa" ponència presentada Congrés Internacional. Felipe II y el Mediterráneo, organitzat per la Sociedad Estatal para la conmemoración de los centenarios de Felipe II (1998) y Carlos V (2000) i la Giunta Centrale per gli Studi Storici i l'Istituto Storico Italiano per l´Età Moderna e Contemporanea al, celebrat a Barcelona entre el 23 i el 27 de novembre de 1998.

- "Les bandositats de nyerros i cadells: bandolerisme català o "feudalisme bastard"?"
comunicació sol·licitada presenada en el IV Congrés d´Història Moderna de Catalunya: Catalunya i Europa a l´Edat Moderna, organitzat pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, celebrat a Barcelona entre el 14 i el 18 de desembre de 1998.

- (Juntament amb R. Congost i P. Gifre) "Del mas a la masoveria. Les transformacions del mas català a l'època moderna. L'exemple de la regió de Girona", comunicació presentada al Col·loqui sobre El mas català durant l'edat mitjana i la moderna s. IX-XVIII, organitzat pel Departament d´Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), l'Institut de Cultura Medieval de la Universitat de Barcelona i els Amics de l´Art Romànic (IEC), celebrat a Barcelona del 3 al 5 de novembre del 1999.

- "Pagesos que han vist el mar...": La pagesia i la política (o "control social i vida quotidiana") en la societat rural catalana de l´època moderna", ponència presentada a les IIIes. Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans, organitzades pel Departament d'Història de la Universitat de Lleida i l'Ajuntament d'Alguaire i celebrades a Alguaire (Lleida) entre els dies 4 i 6 de novembre de 1999.

- "Josep Fontanella i Joan Guàrdia: El patriotisme català en la Guerra dels Trenta Anys" comunicació sol.licitada al Congrés Internacional de Catalanística; XVII Col.loqui Germano-Català, "Catalunya: un cas excepcional a Europa?", secció núm. 4: "El Barroc català i el viatge dels germans Fontanella a Münster", celebrat a la Universitat de Münster entre del 6 al 8 d´abril del 2000.

- "Girona, de capital del drap a plaça forta (ss. XVI-XVIII)" ponència presentada al Ier. Congrés d´Història de Girona, organitzat per l'Institut d´Estudis Gironins i l'Ajuntament de Girona, celebrat a Girona el 30 de novembre i l´1 de desembre del 2000.

Direcció de tesis doctorals i treballs de recerca de doctorat

Tesis:

- BORRELL SABATER, Miquel, Néixer per morir. Orfes, dides i hospicians al Set-cents gironí, Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 1995.

Treballs de recerca de doctorat:

- ESTANYOL, Vicens, El pactisme en guerra. L´organització militar catalana als inicis de la Guerra de Separació (1640-1642), treball de 9 crèdits del doctorat d’Història del  Dpt. de Geografía, Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, 1996

Publicacions més rellevants anteriors a 1998:

Llibres:

- (Juntament amb J. Amelang, eds.); Edició de PARETS, Miquel, Dietari d´un any de pesta, Vic, Eumo,1989

- Els bandolers, s. XVI-XVII, Vic, Eumo, 1991.

- Nyerros i Cadells. Bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640), Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres i Edicions dels Quaderns Crema, 1993

- La vall de Torelló als segles XVI i XVII. Una història de paraires i bandolers, Vic, Eumo, 1995.

- Escrits polítics del segle XVII. T. I, Noticia Universal de Cataluña, de Francesc Martí Viladamor, Barcelona, Institut Universitari d´Història Jaume Vicens Vives i Eumo ed., 1995.

Capítols de llibre:

- "Segadors i miquelets a la revolució catalana (1640-1659)" dins SERRA, E. i altres; La revolució catalana de 1640, Barcelona, Crítica, 1991, pp. 66-96.

- (Juntament amb altres) "Torna, torna Serrallonga. Història i llegenda dels bandolers catalans del Barroc", Catàleg de l'exposició, Barcelona, Fundació "La Caixa", 1994, pp. 9-44.

- "Manufactura urbana e industria rural" dins SERRA, E.; TORRES, X. (coords.); Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. IV, "Segles XVI-XVII", Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1997, pp. 106-121.

- (Juntament amb Joaquim M. Puigvert i Núria Sala), "L’expansió iberoeuropea" i "El comerç i el colonialisme europeu", en TORRES SANS, Xavier: Historia Moderna, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 1997.

Articles:

- "Nyerros i cadells a la Catalunya del Barroc (1590-1640)", Revista de Catalunya, núm. 65 (juliol-agost 1992), pp. 64-75.

- "Les lluites de nyerros i cadells a la Catalunya del segle XVII (1590-1640): un assaig d´interpretació", Pedralbes, núm. 12 (1992), pp. 171-199.

- "Nacions sense nacionalisme: pàtria i patriotisme a l'Europa de l'Antic Règim", Recerques, núm. 28 (1994), pp. 83-89.

- "Pactisme i patriotisme a la Catalunya de la Guerra dels Segadors", Recerques, núm. 32 (1995), pp. 45-62.

Principals participacions en Congressos anteriors a 1998:

- "Los bandoleros y las bandosidades", comunicació presentada al Seminari Conflictos y solidaridades en la España moderna, Universidad Autónoma de Madrid i Universidad de Alcalá de Henares; Sigüenza, 1992.

- "Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII: Els senyors nyerros de Vic", ponència presentada al III Congrés d´Història Moderna de Catalunya, Dept. d´Història Moderna de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1993.

- "Bàndols i bandolerisme a la Catalunya del Barroc", comunicació presentada al Colloque sur Les trabucaires, mémoire populaire et banditisme pyrénéen, Archives Départamentals des Pyrénées-orientales, Perpinyà, 3 i 4 de juny de 1995.

- "Dinastismo y patriotismo en la Cataluña de la Guerra de los Segadores : el testimonio de un zurrador barcelonés", comunicació presentada a la IV Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna, Alacant, maig de 1996.

- (Juntament amb Rosa Congost, Pere Gifre, Enric Saguer i Lluís To), "La evolución del contrato de masovería (Gerona, siglos XV-XVIII)", comunicació presentada al VIII Congreso de Historia Agraria, organitzat pel SEHA, Universidad de Salamanca, 1997. Publicat a les preactes del SEHA pp. 277-294 i també a CONGOST, R. i TO, L. (Eds), Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est. (segles XI-XX), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Universitat de Girona, 1999.

.

comentaris: ilccvv@skywalker.udg.es. Darrera actualització: 12 de juny de 2001